OPINIONS DEL PÚBLIC -Rebudes per xarxes
"Jo encara estic paint un text tan sincer i punyent, on personatges tan plens, i buits a l'hora, miren de combatre la pèrdua, la soledat, la tristesa, amb tocs d'humor i melangia a parts iguals, on tres estrats d'una mateixa generació més un altre de més adulta ens transmeten les connexions humanes, l'amor i l'amistat... Segurament no l'he entès i necessitaria veure-la i sentir-la una altra vegada. Però ha sigut de 10, o d'11"
-----------------------------------------------------------
"Ahir vaig sentir un cúmul d'emocions que respiraven en el meu cos. Moments de riures sobtats on s'amagaven altres emocions que quedaven soterrades i que a la vegada se sentien amb força com volien esclatar i ser expressades.
Com cadascuna vol millorar l'estat inconscient que emana com una "lava" que s'ho emporta tot en el moment que el cràter no pot carregar més el pes que porta, i surt de forma imprevista; trencant cossos, mirades, silencis que en aquell moment es troben; on de sobte la unió del que s'ha submergit connecta amb una plena acceptació d'unes i altres, i el sentiment apareix recorrent tot el cos que només vol l'apropament amb una abraçada on les gràcies sentides formen part del tancament d'allò més profund que cadascuna necessita expressar i no silenciar.
Hi ha silencis encara que no es parlessin. Hi ha silencis dins de les paraules que s'expressen. Hi ha paraules dins el silenci.
El silenci i la paraula formen part d'un cicle on un i l'altre s'amaguen. Les paraules pesen i el silenci també pesa. Paraules no dites, silencis amagats, paraules expressades, silencis necessaris....
Em pregunto si el silenci a vegades té més paraules que la mateixa paraula o si la paraula a vegades té més silencis que el mateix silenci.
Surt la paraula del silenci o del silenci surt la paraula?"
----------------------------------------------------
"Fantàstic Lava!!
Brutal, BRUTALS les interpretacions!"
-------------------------------------------------
"Tenemos que decir que sois fantasticos, geniales, originales y mucho más"
----------------------------------------------
"Moltes felicitats. També per la tria de l'obra. És un tros d'obra. Una tragèdia moderna molt guapa. He quedat molt content, de veritat"
Boris Ruiz. Actor
--------------------------------------------
"Crec que l'obra tot i parlar de devastació i com pots sentir-te (recordant una mica a la pandèmia)també té moments divertits molt ben trobats.(el moment del playback, l'ukelele…)
Vull comentar que em semblen genial totes les interpretacions i la seva evolució al llarg de l'obra.
La mare passa de l'ajut al seu fill a la frustració per la impotència de no poder ajudar-lo.
En Jamie aconsegueix el punt còmic de l'obra inicialment amb els seus diàlegs egocèntrics i ridículs, a vegades ( el moment insuportable de la cançó no té preu) per desvetllar-nos més tard la seva vulnerabilitat.
En Vin demostra una riquesa d'expressions que no deixa indiferent.. El seu llenguatge corporal canviant deixa de manifest el caos emocional que hi ha dins seu sense dir ni una paraula.
He deixat la Rachel pel final. El pes de l´obra cau damunt d'ella i el porta amb una naturalitat i presencia que captiva i l'estimes des del minut 0. Ens va encantar i meravellar a tots.
L'escenografia, molt innovadora, la trobo molt accessible i dinàmica pels actors i el joc de llums i música per donar pas a la següent escena i simbolitzar el pas del temps, així com els diferents rètols anunciant en quina part de la història es troben els personatges ,aconsegueix que el públic entri, passi i es quedi a cadascun dels estats emocionals dels personatges.
Una meravella!"
--------------------------------------
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada